✍️ Axel Arumí Garcia · Fora del Joc

Aquest dissabte a les 20 h, l’Estadi Municipal d’Olot acollirà un partit que, sobre el paper, no hauria de ser notícia: un amistós de pretemporada entre un Segona Federació i un Primera Divisió. Però la Unió Esportiva Olot fa temps que va decidir que res del que fa és “sobre el paper”. El duel contra el RCD Espanyol és l’excusa perfecta per veure en acció el club que millor ha entès la comunicació d’identitat del futbol català: en una sola setmana, l’Olot ha convertit el partit en una campanya de reivindicació lingüística, en un aparador del seu model únic de fitxatges i en una màquina de generar negoci local. Tot sota el hashtag que ho resumeix: #ElClubCatalàDeVeritat.

Una samarreta estesa davant del campanar

La peça central de la setmana no és cap fitxatge ni cap roda de premsa: és una samarreta. Sota el lema “L’Olot, amb el català a la pell”, el club ha anunciat que l’onze titular es fotografiarà dissabte amb una samarreta dissenyada per promoure i conscienciar sobre l’ús de la llengua. L’obra és de l’il·lustrador Ferran Coves i neix d’una iniciativa conjunta amb la Regidoria de Llengua de l’Ajuntament d’Olot.

La posada en escena és una lliçó de comunicació de proximitat: cap producció espectacular, només la samarreta estesa com roba de casa davant del campanar de Sant Esteve. Roba estesa vol dir poble, quotidianitat, comunitat. El missatge del club ho verbalitza: “El català, una eina de cohesió social i una manera de construir comunitat, crear vincles i fer poble”. I el detall que tanca el cercle: la samarreta es ven a la Botiga Integra-UEO del carrer Sant Rafael, l’establiment que el club gestiona amb una entitat d’inserció laboral. Llengua, cultura local, economia social i marxandatge: quatre pilars del “club català de veritat” concentrats en una sola peça de roba.

El vídeo de la campanya “L’Olot, amb el català a la pell” a Instagram: la samarreta de Ferran Coves estesa davant del campanar de Sant Esteve. Font: @ueo1921

David comunica, Goliat amplifica

La desproporció entre els dos clubs es veu millor a les xarxes que a la gespa: l’Espanyol acumula més de 506.000 seguidors a X; l’Olot, 17.100. Per al club blanc-i-blau, el partit és un tràmit de rodatge més. Per a l’Olot, és un esdeveniment que s’ha de munyir fins a l’última gota, i això és exactament el que està fent: prèvia amb la trobada dels dos entrenadors a Torremirona, agraïment públic al rival, campanya de la samarreta, crèdits de l’il·lustrador… Un sol amistós, quatre o cinc peces de contingut en dies diferents.

Fins i tot en la cortesia, l’Olot no renuncia al seu relat: la trobada entre Manolo González i Roger Vidal es presenta com la de “dos tècnics que es coneixen bé d’èpoques passades al #futbolcat”. El rival de Primera queda així emmarcat, amb tota l’amabilitat del món, dins la família del futbol català.

I aquí arriba el moment més valuós de la setmana: el compte oficial de l’Espanyol ha repostat la prèvia de l’Olot. Un club de LaLiga fent d’altaveu gratuït d’un Segona Federació davant de mig milió de seguidors. Quan el teu relat és prou bo, fins i tot Goliat t’ajuda a explicar-lo.

El compte oficial del RCD Espanyol (506.500 seguidors) repostant la prèvia de l’Olot: l’amplificació que cap pressupost de Segona Federació pot comprar. Font: @RCDEspanyol

Cap oportunitat sense negoci

Si alguna cosa demostra la maduresa comunicativa de l’Olot és que el relat mai no va sol: sempre porta la caixa registradora al costat. Cada peça de contingut de la setmana inclou la seva crida a l’acció comercial. “Encara queden entrades per dissabte. Compra la teva a ueolot.cat!”, tanca la prèvia d’Instagram. L’enllaç directe a la botiga apareix a cada tweet. L’agraïment a l’Espanyol acaba amb un “El millor menú d’estiu comença a Olot. Viu-lo amb nosaltres!” que faria enveja a qualsevol restaurant.

La seqüència és de manual: la filosofia atrau l’atenció, l’atenció es converteix en entrades, samarretes i socis, i els recursos reverteixen al territori. És la tesi fundacional del club, aquella decisió de 2016 de jugar només amb futbolistes formats als Països Catalans, funcionant com a model de negoci comunicatiu complet.

La prèvia a Instagram: Manolo González (Espanyol) i Roger Vidal (Olot) a Torremirona, “dos tècnics que es coneixen bé d’èpoques passades al #futbolcat”. Amb crida a l’acció inclosa: “Compra la teva entrada a ueolot.cat!”. Font: @ueo1921

La lletra petita: un relat més gran que el seu altaveu

No tot és perfecte, i l’esperit crític obliga a dir-ho: les mètriques no estan a l’altura de la idea. A la primera hora, el vídeo de la samarreta acumulava 37 m’agrada a Instagram i 422 visualitzacions a X. Una campanya conceptualment tan rodona, llengua, il·lustració local, ajuntament, botiga social, mereixia un pla de difusió a l’alçada: enviament a mitjans en català, complicitat d’entitats com Òmnium o Plataforma per la Llengua, i contingut natiu per a les plataformes on viu el públic jove que el club diu voler captar. La foto de l’onze titular amb la samarreta, dissabte, serà la imatge de la setmana del futbol català: seria imperdonable que es quedés en 400 visualitzacions.

És la paradoxa que persegueix l’Olot: el relat més potent del futbol modest català continua tenint l’altaveu més petit. Dissabte, contra l’Espanyol, tindran l’oportunitat de demostrar que també saben guanyar aquesta segona batalla.