Josep Sunyol i Garriga havia estat escollit president del Barça el 1935 per aclamació. Era diputat d’Esquerra Republicana a Madrid, president de la Federació Catalana de Futbol i del Reial Automòbil Club de Catalunya. I era, sobretot, editor: el 1930 havia fundat La Rambla, un diari esportiu amb un lema que ho explica tot sobre com entenia l’esport: «Esport i Ciutadania».
Aquell lema no era decoratiu. Sunyol va ser el primer que va entendre el futbol català com un espai públic amb un discurs propi, no com un simple entreteniment. I va deixar-ne una prova que encara dura.
La pissarra del balcó
La redacció de La Rambla era al número 13 de la Rambla, just davant de la font de Canaletes. Els diumenges, quan el Barça jugava fora, la redacció penjava al balcó una pissarra amb el resultat. La gent s’hi aplegava a sota per assabentar-se’n.
La redacció de La Rambla
Aquella pissarra era una acció de comunicació: un diari fent visible la seva informació al carrer per guanyar lectors. Noranta anys després, l’estratègia ha sobreviscut al diari, al seu fundador i a la mateixa necessitat que la va crear. Cada títol del Barça se celebra al mateix lloc, i gairebé ningú recorda per què.
Cinc dies de silenci
El 6 d’agost de 1936, poques setmanes després del cop d’estat, Sunyol va viatjar en cotxe a visitar el front de la serra de Guadarrama. L’acompanyaven tres persones: un tinent de milícies, el xofer i Pere Ventura i Virgili, exjugador del RCD Espanyol convertit en periodista esportiu. El vehicle va travessar les línies sense adonar-se’n i va entrar en zona rebel.
Pere Ventura i Virgili
Durant cinc dies no se’n va saber res. La ràdio del Ministeri de la Guerra va emetre crides demanant informació sobre el seu parador, i els diaris de Barcelona van obrir edició rere edició amb la mateixa pregunta. Última Hora titulava “On és el diputat Sunyol i Garriga?”. La Humanitat escrivia que l’angoixa creixia, justificadament, cada dia.
Retall Última Hora “On és el diputat Sunyol i Garriga?”
El 15 d’agost va arribar la confirmació: els quatre havien estat afusellats sense judici al quilòmetre 50 de la carretera de Segòvia. Al costat de la notícia, Última Hora deixava una segona pregunta oberta que ningú va respondre mai: “On és el nostre company Pere Ventura?”.
Retall Última Hora “On és el nostre company Pere Ventura?”.
El que encara falta
El 1939, tres anys després de matar-lo, el tribunal franquista de Responsabilitats Polítiques de Barcelona li va obrir expedient. No es va tancar fins a l’11 de juliol de 1944, davant l’òbvia incompareixença de l’acusat.
Les restes dels quatre no s’han trobat mai. L’última recerca, el 2022, va acabar sense èxit: la fossa va desaparèixer probablement sota la construcció de l’Hospital Militar de Guadarrama. El fill de Sunyol, mort el 2019, hi va deixar mostres d’ADN per facilitar-ne la identificació.
Avui el seu nom és recordat per tothom. Però ningú sap on descansa el seu cos.
Deixa un comentari