El cas Julián Álvarez és molt més que un fitxatge. És una batalla comunicativa entre el F.C. Barcelona i l’Atlético de Madrid.
Des del maig, que van sortir les primeres notícies que vinculaven a Álvarez amb el Barça, el relat ha anat canviant constantment. El que al principi semblava una simple operació de mercat ha acabat convertint-se en un conflicte públic entre dos clubs, amb filtracions, publicacions a X, declaracions dels seus presidents i, finalment, el mateix jugador al centre de la disputa.
1. El primer relat: “El Barça vol Julián”
El 28 de maig, El País publica que els blaugrana haurien arribat a un acord amb Julián Álvarez i preparaven una oferta per l’Atlético. En aquest punt, la història sembla una operació més del mercat de fitxatges.
Fins aquí el relat és senzill: els culers volen fitxar Julián i volen arribar a un acord amb l’Atlético. Però el conflicte comença amb la resposta del club madrileny. Aquesta resposta és significativa per la forma en què es fa.
Piulada de l’Atlético del 29 de maig en què anuncia que publicarà un comunicat
Mitja hora després, el club publica una imatge de Lamine Yamal de blanc-i-vermell, simulant un fitxatge amb el format habitual de Fabrizio Romano. Després fa el mateix amb Pedri i Raphinha.
Post original de l’Atlético amb Lamine Yamal i el format “Here we go”.
Aquests posts són una ironia dirigida directament al Barça i pensada per funcionar a X.
El missatge és clar: el club no vol que aquesta operació es percebi com una negociació normal. Vol convertir-la en una rivalitat entre els dos clubs.
2. El Canvi de to
L’Atlético passa de la broma a un discurs molt més seriós i comença a presentar la situació com una campanya externa contra el club i contra el davanter.
Això és important perquè modifica completament el marc.
Al principi, el problema era que el conjunt blaugrana volia fitxar a Julián. En canvi, ara passa a ser que el Barça està provocant una situació que perjudica els matalassers. Per tant, la negociació deixa de ser exclusivament econòmica. Ara passa ser una qüestió de relacions entre clubs.
“Post de la campanya d’assetjament i enderrocament” contra Julián.
Aquest és el primer gran canvi de relat.
3. El Barça trenca el silenci
Durant bona part del mercat de fitxatges d’estiu, el Barça manté un perfil molt més baix. La informació continua apareixent als mitjans, però el club no converteix públicament Julián en una batalla institucional.
No és fins al 26 d’agost que Joan Laporta parla públicament del cas a través dels mitjans oficials del Barça i confirma que el club continua interessat en el davanter.
Aquesta és la primera vegada que el president blaugrana entra directament en aquesta batalla comunicativa.
En l’entrevista Laporta afirma:
“Seguim molt interessats en Julián Álvarez. Ens agradaria que acceptessin la nostra oferta.”
Short de Mundo Deportivo
Per tant, amb aquestes declaracions els culers modifiquen també el seu relat.
Fins aquell moment la gestió del conjunt blaugrana se centrava en el silenci i la informació filtrada que apareixia als mitjans de comunicació afins al club. A partir del 26 d’agost, es converteix en interès públic i una declaració clara d’intencions.
4. El contraatac de Gil Marín
Davant les declaracions de Laporta l’Atlético no es queda callat. I el mateix 27 d’agost, Miguel Ángel Gil Marín respon a les paraules de Laporta moments previs del sorteig de la fase de lligueta de la Lliga de Campions.
El discurs deixa de ser “no negociarem Julián” i passa a ser “el Barça està actuant malament en aquesta situació”. Marín acusa el Barça de “falsedat, falta d’ètica, transparència i professionalitat” i assegura que els madrilenys no negociaran amb el club català.
Les declaracions de Miguel Ángel Gil Marín al canal de Movistar Plus
Aquesta és probablement la fase més agressiva comunicativament de tot el cas. Perquè deixa de tenir a Julián com a únic protagonista. Encara més, ara els protagonistes són el Barça i l’Atlético.
5. L’Atlético torna a utilitzar els seus canals
Les declaracions del conjunt matalasser no acaben aquí. A X els blanc-i-vermells pengen que el seu Consell d’Administració dona suport unànime a l’estratègia del club i a la decisió de no negociar Julián Álvarez amb els culers.
Aquí hi ha un canvi molt interessant. Els matalassers ja no estan parlant només a través d’un dirigent. És el club com a institució qui fixa la seva posició.
Comunicat de l’Atlético del suport unànime del Consell d’Administració i la seva negativa a negociar amb el Barça.
El mateix canal que al maig servia per fer broma ara serveix per transmetre una posició oficial.
6. El tercer actor: Julián
Però hi ha un problema per a tots dos clubs. La negociació no depèn únicament d’ells. Depèn també del jugador. I aquí Julián passa de ser l’objecte del conflicte a convertir-se en un actor comunicatiu.
Durant l’estiu, el jugador ha expressat el seu desig de jugar al Barça i la seva situació passa a ser un dels elements principals del relat. A partir d’aquest moment, la història ja no és: Barça vs. Atlético. Sinó que és Barça vs. Atlético vs. Julián.
Clip del Chiringuito TV de les declaracions de Julián durant el mundial.
En les declaracions el futbolista blanc-i-vermell mostra el seu desig de canviar de club dient que vol complir el seu somni i que el millor per tots és una transferència a un altre club.
7. L’última setmana: el relat entra en terreny desconegut
I arribem a l’última setmana del mercat. La situació es torna encara més difícil d’interpretar. Julián es perd tres entrenaments grupals per una “indisposició”, segons el club, i posteriorment treballa en solitari. La situació alimenta encara més les especulacions sobre el seu futur.
Notícia d’El País sobre el cas Julián Álvarez
Sobre la indisposició de Julián van sortir diferents lectures: indisposició real? Tensió pel seu futur? Pressió per sortir del club? Això és degut a la falta de comunicats oficials, perquè quan els protagonistes no parlen, els mitjans i les xarxes omplen el buit.
8. Julián torna als entrenaments
El 30 d’agost, Julián torna a entrenar amb el grup. Aparentment, és un moviment petit: un jugador torna a treballar amb el seu equip després d’uns dies d’indisposició.
Però en un cas com aquest, qualsevol moviment es converteix en narrativa.
Fotografia Guille Martinez (as) de Julián entrenant amb el grup.
La fotografia té un valor comunicatiu important. Després de setmanes en què el futur del jugador havia estat constantment qüestionat, Julián torna a aparèixer públicament integrat en la dinàmica del Cholo.
En aquest moment el relat canvia. Ja no sembla tan imminent una sortida de Julián Álvarez de l’equip matalasser.
El 31 d’agost, a menys de 24 hores del tancament del mercat, Julián torna a entrenar amb normalitat amb l’Atlético. El club comença a preparar l’escenari en què el davanter continuï a Madrid i, paral·lelament, el marge perquè l’operació amb el Barça es faci realitat desapareix. I sembla que la sortida cap a Anglaterra no convenç el jugador.
9. El mercat es tanca i sembla que la història també
L’1 de setembre es tanca el mercat i Julián Álvarez continua sent jugador de l’Atlético. El jugador no ha marxat al Barça, ni a l’Arsenal.
Després de mesos de rumors, filtracions i declaracions creuades, els madrilenys aconsegueixen mantenir la seva idea d’inici de mercat, que era que l’argentí no jugués al Barça.
El Barça, finalment, acaba incorporant Gabriel Jesus per a la seva davantera.
10. El cas Julián Álvarez és més que un fitxatge
El cas Julián Álvarez permet entendre una idea fonamental de la comunicació esportiva: els clubs no només competeixen pel mercat, també competeixen per construir el relat sobre allò que està passant.
Durant tot el mercat de fitxatges, els protagonistes de la història han intentat imposar el seu relat davant dels aficionats de cada equip.
L’Atlético ha volgut transmetre fermesa i control. En canvi, el Barça ha volgut transmetre interès i possibilitat. I Julián ha introduït en el relat un tercer element: la voluntat del jugador.
Aquesta història en comunicació la podem entendre com una batalla pel framing. No es tracta només d’explicar què està passant, sinó de seleccionar quins aspectes de la realitat es posen en primer pla i des de quina perspectiva s’interpreten. Així, uns mateixos fets poden tenir diferents significats, segons qui els comunica i quin marc construeix al seu voltant.
En el cas Julián, el fitxatge finalment no s’ha fet. Però durant tres mesos, el que ha estat sobre la taula era qui aconseguia imposar el seu relat sobre aquesta història.
Deixa un comentari